Echoes

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Echoes utilitza teatre, dansa i acrobàcia per evocar d’on neixen les nostres accions, són pròpies o són ecos del món que ens envolta? Tercera producció d’una trilogia sobre la relació entre realitat i ficció.


Echoes evoca de manera lúdica i irònica el desig d’individualitat i les connexions o interdependències que existeixen entre nosaltres, des d’un llenguatge propi profundament físic que barreja el teatre, la dansa i l’acrobàcia, creant una experiència col·lectiva.

La nova creació de la CIA MOVEO és la tercera producció de la seva trilogia dedicada a la relació entre realitat i ficció. La primera part, Tu Vas Tomber!  (2015), va ser guardonada amb el premi al millor espectacle de la Feria Internacional de Huesca i el premi Mais del Festival Internacional Imaginarius (Portugal). La segona, Conseqüències (2017), ha rebut el premi Moritz de la FiraTàrrega 2017 i el premi Dansacat a la millor coreografia 2020 i segueix en gira internacional per tercer any consecutiu. 

Echoes, la nova creació de la CIA MOVEO, coincideix amb els quinze anys de la companyia i va ser estrenada al Festival Mercè Arts de Carrer el setembre de 2020. La funció de l'espectacle al Poliesportiu del Centre de l'Hospitalet de Llobregat s'inclou dins Territori Dansa i serà d'entrada lliure amb mesures anticovid.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Echoes

23/03/2021

Sempre bones ones

per Jordi Bordes

Una pe´ça de carrer que comença cantant I'm feeling good ja explica quina és la seva intenció: fer passar ujna bona estona compartint el joc, i mirant d'involucrar el públic. La companyia Moveo ja va entusiasmar Fira Tàrrega amb Conseqüències el 2017, amb una acció fresca emp`patica que parteix d'un mon fantàstic que vol compartir. Ara hi he el joc de les ones, d'una mena de magnetisme que es tenen els ballarins (sis a escena!) que els provoca figures acrobàtiques de diuets i, puntualment, corals. El codi està amagat i no es revela fins pràcticament el final quan la iniciativa que provoca una reacció és el rssò, l'eco que proclama el títol. Un joc quasi naïf però que, amb el públic ja abocat a entrar en l'escena genera una connexió fluïda i directa. Mentre, el treball de moviment i un punt d'interpretatiu (per construir l'estranyesa que, de sobte algú s'entesti a pujar a les espatlles d'un altre) construeixn un equilibri de disciplines que es completa amb el cant.

És una peça molt dinàmica, atractiva i que parteix del joc clàssic d'acció i reacció. Tots interactuen a partir de la iniciativa d'un d'elles, que va rotant. A vegades. la inèrcia és aquest magnietisme, a vegades és el micròfon o, finalment l'eco. Amb una música molt amable, uns moviments amplis i de notable fisicalitat i instants acrobàtics garanteixen una peça molt complerta atractiva pr a un ampli espectre de públic i, ja ho vam dir fa quatre anys a Tárrega, aptes per a l'anunci del proper cotxe elèctric que surti al mercat. Fins que no els veiem anunciant un cote per la tele o el cine, no deixarem d'insistir-hi! Amb facilitat, es programarà a moltes places els propers anys; no desaprofitin l'oportunitat d'anar-hi sols, en parella o en família.